Fondària

FONDÀRIA

Contemplar sense pressa els dibuixos d’aquest artista és una experiència a la qual us convido: hi ha fermesa, autenticitat, discurs, arrelament. Fondària.

Sempre he retrobat en el romànic quelcom de les meves fonts, allò de més autèntic que hi ha en el nostre tarannà, a la història del nostre país, al nostre devenir personal, a la vivència i expressió de la fe.

Passejar entre els dibuixos d’en Jaume Guindulain és quelcom que transforma. A poc a poc es comença a observar els detalls, el saber fer, el traç ferm i suggeridor que diu més enllà del realisme del paissatge. I t’enganxa. Et trobes llegit i interpel•lat per les pedres fermes que guarden segles de vida, pel silenci de la natura i les valls, pels petits protagonistes que ens fan connectar amb l’essència del nostre ésser.
S’entra amb ulls investigadors, admiratius i surts transformat: per preguntes plenes de silenci, per fondes paraules callades.

T’hi quedaries allà, entre els paisatges ferms que parlen de solituds habitades; però en sortir al carrer, t’adones que s’ha creat també un lligam silenciós amb cada persona que passa per la Rambla, amunt i avall, dins del ritme quotidià.

I es pot sentir que un mateix esperit ens agermana: la fondària del que cadascú som i que les pedres nues ens revelen.

Gràcies.

Ana María Díaz

Rebut del Roc

Malauradament encara no he tingut la oportunitat d'acostar-m'hi però hi aquest dissabte sens falta hi vaig!

Els dibuixos d'en Jaume Guindulain em traslladen a la infància i és que en sóc el seu primer nét.

El seu traç inconfusible aconsegueix crear una atmòsfera molt suggerent en un món rural en pau on trobem personatges força inquietants.

Moltes felicitats!

rebut d'una visitant de l'exposició

L’exposició de l’artista Jaume Guindulain ens condueix als camins del passat,vigents avui dia en el nostre paisatge interior, on l’important no és el que veiem si no el que sentim.Les figures humanes ,amb un traç imprecís intencionat ,no són el més rellevant de les pintures;tanmateix hi són,com un testimoni mut,però present,davant d’allò que és viu ,un arbre ,o inmaterial,una casa pairal,una església...El conjunt dóna la idea de perdurabilitat, que ben bé podria ser eterna.

No us la perdeu, acaba el diumenge,això sí,us recomano que porteu música;mireu els quadres  tot sentint  Pau Casals,insuperable.

lisa Lobato

INAUGURACIÓ

Amb aquest blog, he volgut posar a la xarxa els quadres que el meu pare, Jaume Guindulain, exposarà a la Sala Rovira a partir del dia 1 de març de 2011. No hi ha res com veure'ls realment, en el lloc, i deixar-se tocar per cada quadre, cadascun d'una forma diferent.
En aquest espai virtual, també sou convidats a posar els comentaris que considereu oportuns. Comentaris d'abans de l'exposició, durant o després del 12 de març.
Sentiu-vos benvinguts i disposeu-vos a gaudir-ne
.
David

Vernissage

Mentres esperem del dia 1 de març a les 19h, aprenem paraules com "vernissage". Aquesta paraula té a veure amb la lluentor que es dóna a l'innaguració d'una exposició. La lluentor que no donen els focus sinó els canapés. Allà hi serem, per gaudir de la corporeitat de l'esperit que el pintor plasma en els quadres, tot ben acompanyats d'una conversa compartida i, potser, de les lluentors del "vernissage".