L’exposició de l’artista Jaume Guindulain ens condueix als camins del passat,vigents avui dia en el nostre paisatge interior, on l’important no és el que veiem si no el que sentim.Les figures humanes ,amb un traç imprecís intencionat ,no són el més rellevant de les pintures;tanmateix hi són,com un testimoni mut,però present,davant d’allò que és viu ,un arbre ,o inmaterial,una casa pairal,una església...El conjunt dóna la idea de perdurabilitat, que ben bé podria ser eterna.
No us la perdeu, acaba el diumenge,això sí,us recomano que porteu música;mireu els quadres tot sentint Pau Casals,insuperable.
Malauradament encara no he tingut la oportunitat d'acostar-m'hi però hi aquest dissabte sens falta hi vaig!
ResponEliminaEls dibuixos d'en Jaume Guindulain em traslladen a la infància i és que en sóc el seu primer nét.
El seu traç inconfusible aconsegueix crear una atmòsfera molt suggerent en un món rural en pau on trobem personatges força inquietants.
Moltes felicitats!