DE l'1 al 12 de març de 2011

Jaume Guindulain és un veterà dibuixant paisatgista, que podem catalogar com a pertanyent a l'Escola d'Olot, ja que de molt jove va assistir, com a deixeble preferent, al taller d'en Pere Gussinyé.
L'any 1977 participà en la II Fira Nacional del Dibuix, celebrada a la Rambla de Catalunya de Barcelona.
L'any 1987 presentà una exposició en solitari a la Sala Rovira de Barcelona. També hi fou present en la celebració dels 50 anys d'aquesta sala, l'any 1992.
Altrament ha participat en exposicions col.lectives.
D'aquest dibuixant podríem dir que, de la corporeïtat del que veu, ell sempre n'acaba treien el seu esperit.

quadres

dimarts, 22 de març del 2011

Fondària

FONDÀRIA

Contemplar sense pressa els dibuixos d’aquest artista és una experiència a la qual us convido: hi ha fermesa, autenticitat, discurs, arrelament. Fondària.

Sempre he retrobat en el romànic quelcom de les meves fonts, allò de més autèntic que hi ha en el nostre tarannà, a la història del nostre país, al nostre devenir personal, a la vivència i expressió de la fe.

Passejar entre els dibuixos d’en Jaume Guindulain és quelcom que transforma. A poc a poc es comença a observar els detalls, el saber fer, el traç ferm i suggeridor que diu més enllà del realisme del paissatge. I t’enganxa. Et trobes llegit i interpel•lat per les pedres fermes que guarden segles de vida, pel silenci de la natura i les valls, pels petits protagonistes que ens fan connectar amb l’essència del nostre ésser.
S’entra amb ulls investigadors, admiratius i surts transformat: per preguntes plenes de silenci, per fondes paraules callades.

T’hi quedaries allà, entre els paisatges ferms que parlen de solituds habitades; però en sortir al carrer, t’adones que s’ha creat també un lligam silenciós amb cada persona que passa per la Rambla, amunt i avall, dins del ritme quotidià.

I es pot sentir que un mateix esperit ens agermana: la fondària del que cadascú som i que les pedres nues ens revelen.

Gràcies.

Ana María Díaz

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada